dijous, 16 de juliol de 2009

Portuguès


Aquest estiu he estat dos mesos al Brasil. La major part del temps hi he estat lingüísticament sol, pel que m'he hagut d'espavilar. Al ser el portuguès una llengua molt semblant a l'espanyola, llengua aquesta última que domino per imposició, doncs en dos mesos realment n'he pogut aprendre molt.
Al tornar a Barcelona he volgut estudiar la llengua, la portuguesa, és clar. Em sabia greu perdre el que havia après. M'he matriculat a l'Escola Oficial d'Idiomes de Drassanes i allà he fet, ja, la meva primera classe.
El que és típic dels primers dies són les presentacions de tots els companys de classe. Perquè volem estudiar el portuguès, què hi fem allà, etc. Són les respostes i explicacions usuals. La professora no és portuguesa, sinó d'algun lloc indeterminat d'Espanya, però ha viscut molts anys a Portugal a on va aprendre el portuguès a la perfecció. La professora parla en espanyol i portuguès i no sap el català, malgrat fa 20 anys que treballa en aquesta escola, segons afirma ella. Comencem les presentacions personals. Som una trentena i n'hi ha uns quants d'arreu del món. Tothom, menys una altra persona i un servidor fa la presentació en castellà, alguns amb marcat accent català. Em sobta veure estrangers que dominen més d'una llengua, que viuen a Barcelona i que no saben un borrall de català. Per dins em pregunto quin interès poden tenir en el portuguès, llengua que es parla a més de mil quilòmetres d'aquí, que no hagin pogut tenir en el català, llengua del lloc a on viuen. Em sorprèn una alumna búlgara, que afirma parlar set llengües, la catalana no, és clar. Fins i tot, aquesta alumna que és la primera a presentar-se, diu amb un somriure sarcàstic, que farà la presentació en “español, que aquí somos unos cuantos internacionales”, una estranya excusa per justificar que no sap el català.
Després de la presentació quedo pensatiu. Desconnecto de la meva primera classe de portuguès que he tingut a la meva vida. Què els porta a la majoria d'alumnes catalanoparlants a amagar la llengua? La majoria som joves, postfranquistes, per tant no hem patit la repressió, si més no de forma teòrica.
Per què deuen voler aprendre una llengua com el portuguès si tenen vergonya d'expressar-se en la seva pròpia llengua a casa seva? Què faran quan arribin a un país lusòfon i vulguin practicar una llengua que no dominen? Per què els alumnes estrangers que mostren interès per aprendre llengües, en canvi no han après el català? Crec trobar les respostes de tot plegat a la mateixa aula.
S'acaba la classe. Sortim. Al passadís em creuo amb una professora de llengua alemanya i uns alumnes seus, tots parlant en català.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada