dijous, 2 de juliol de 2009

Un paleta romanès

Fa uns dies vaig conèixer un paleta i lampista romanès. Un noi amb estudis universitaris i culte. Ho dic per les converses posteriors que hi he tingut. Jo des del primer dia que li vaig parlar en català, malgrat que ell sempre m’ha parlat en un castellà barrejat de paraules amb català. El primer dia que vaig anar a veure com anaven les reformes que ell feia, em va sobtar sentir-lo escoltant els Antònia Font (grup de rock mallorquí i que canten en català). Al principi em pensava que era la ràdio, però al veure que les cançons del grup s’anaven succeint li vaig preguntar si estava escoltant el disc expressament. Em va dir que era un gran fan del grup i que tenia tots els seus discos. També que li agradava en Sisa, encara que les seves
lletres li costaven força d’entendre.

Al llarg dels dies, mentre duraven les obres, el paleta mentre feia la feina anava cantant les cançons dels Antònia Font en perfecte mallorquí, essent nosaltres a Barcelona. A mesura que la confiança ha anat creixent, el paleta romanès em va dir que estava molt content perquè jo sempre li parlava en català. Feia dos anys que vivia a Catalunya i jo era la primera persona que li parlava sempre en català. Ell està emprenyat amb els seus amics catalans, perquè no aconsegueix que li parlin en català. Ja és trist que un estranger ens hagi de dir que parlem en català. Vol aprendre la llengua i li resulta difícil perquè la gent li parla en castellà. L’única via de contacte i d’aprenentatge són les cançons d’Antònia Font i d’en Sisa. Agafarà un vocabulari ben galàctic i sidral, tot s’ha de dir.

És més, aquest romanès anteriorment havia estat 8 anys vivint i treballant per la resta d’Espanya i ha pogut veure l’anticatalanisme en directe i tots els prejudicis que hi ha en contra nostra. Ell no entén l’actitud dels catalans, no entén perquè volem continuar a dins de l’Estat espanyol. Entre d’altres coses, aquest paleta romanès ha tingut la paciència de comprar
llibres d’història i llegir-se la història de Catalunya. Ell entén moltes coses, moltes més que molts de nosaltres. I no entén moltes coses, com ara l’actitud que tenim amb la nostra pròpia llengua.

Em diu que no vol tornar a Romania i que està en procés de catalanització. Se sent més català que ningú.

Que un immigrant que fa de paleta, per dir-ho així de clar i políticament incorrecta si ho voleu, ens hagi de donar lliçons de llengua i de país, és que aquí alguna cosa no va o potser estem massa emboirats.

Vagi aquí aquest testimoni i habitant de la nostra terra desaprofitat.

Pe curând!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada