dissabte, 11 de setembre del 2010

Marathi: comunicació vertical

Per tercera vegada he visitat l'Índia. La primera vegada que hi vaig anar vaig tornar-ne força trasbalsat. Visitar Nova Delhi i el Rajastan no és fàcil: pobresa extrema i brutícia barrejada amb pinzellades de gent amb molts diners i de barris benestants.

Aquest cop he estat a Pune (Mumbai). Més que fent el turista he estat visquen 3 setmanes en aquesta ciutat. L'índia em comença a agradar. M'agrada la seva gent.

Pune és una ciutat d'uns sis milions d'habitants a 150 kms. de Mumbai. Aquesta última és la capital de l'estat del Maharastra on s'hi parla el marathi, llengua indoeuropea i força semblant al hindi. El marathi el parlen uns 70 milions de persones, una xifra en termes europeus gens menyspreable, però en termes indis no passa de ser una llengua local. Increïble però cert. Tot i això, el marathi és una de les llengües més parlades del món.

Per una qüestió personal em vaig haver d'estar cinc dies en un hospital de la ciutat de Pune. Tots els metges parlaven anglès. Les infermeres, fora d'una, la resta no parlaven gens d'anglès. Quan dic que no parlaven gens d'anglès, no vol dir que sabessin dir alguna paraula escadussera en aquesta llengua, i el personal de neteja no sabien, literalment, ni un borrall d'anglès. Som al Maharastra, pel que la gent no sàpiga anglès no és un problema. Seria més problema que a Anglaterra no el sabessin.

La llengua vehicular de tot el personal de l'hospital és sense excepció el marathi. El cas, és que els metges anaven redactant tots els informes mèdics, prescripicions, seguiment del pacient, tractament i medicines a subministrar per part de les infermeres en anglès. Això em va sobtar molt tenint en compte que les infermeres no sabien gens d'anglès i que potser algunes no el sabien ni llegir, potser no sabien ni llegir l'alfabet llatí. Jo mateix vaig haver d'ajudar a una infermera a triar els medicaments a subministrar, de la llista que li havia fet el metge.
Ja no només és un comportament de diglossia extrem, sinó que en aquest cas és un ús lingüístic perillós. Ets en un hospital, el metge escriu unes indicacions en una llengua que la infermera no entén. I si la infermera s'equivoca? i si et dóna la injecció amb la dosi equivocada? Ho vaig trobar realment alarmant. No és que les infermeres hagin de saber l'anglès, coi, però si tots parlen el marathi! per què no s'ho fan tot en marathi? el marathi és una llengua de llarga tradició literària, una llengua que tothom parla i que tothom que ha anat a escola sap escriure.
L'Índia és un cas d'estudi lingüístic molt complex. L'anglès, malgrat la descolonització política, continua molt present, però no tothom té accés a aquesta llengua, i no saber anglès a l'Índia vol dir ser un desgraciat i un analfabet. L'anglès hi té unes funcions molt determinades, com també les hi tenen les llengües que ells anomenen "locals" que ara no m'estendré a explicar. Potser un altre dia.

1 comentari: