divendres, 29 d’abril de 2011

Un moment per l'extrem sud

Certament anar de visita tres dies a un lloc i conèixer-ne unes poques persones dóna per poc. No dóna per generalitzar, ni per fer grans afirmacions. Bé, no és la primera vegada que visito el país valencià, territori desconegut per a la majoria de catalans del principat. Però sí ha estat la primera vegada que he anat a Elx i rodalia.

Allí, per fi, hi vaig conèixer personalment en Joan-Carles Martí, un il·licità, un català-valencià o un valencià-català, bé, un valencià, vaja, un català... ves que no sigui tot el mateix, però en tot cas un home “glocal”, xerraire com n'hi ha pocs, de vocals obertes i ves baixes. Un enamorat de la seva terra i de la seva llengua.

Sí, pràcticament tota la retolació pública d'Elx és en català. Passejant-hi, i quant a aquest aspecte, no saps si ets a Solsona o a Elx. I sí, a Elx el català s'hi parla. A diferència de Catalunya, és molt probable que un desconegut mai se't dirigeixi en català a la primeria, però després molts canvien, si els parles en català. I els que no canvien, són receptius a la llengua i miren d'intercalar-hi paraules. Però, també he de dir que he sentit moltes converses en català a la ciutat d'Elx. Encara que he de dir que alguna cosa que altra m'ha sobtat com ara la visita a una llibreria anomenada Ali-i-truc, de caire valencianista, amb una bandera de la Corona a fora per Sant Jordi, i amb una bona col·lecció de llibres en català, però on cap de les tres dependents amb les que vaig parlar va dir una sola paraula en català. Crec que això a la resta del territori seria bastant impensable.

Una altra cosa ja és anar a Alacant, on la retolació de l'ajuntament en castellà, reflecteix la que és l'única llengua del carrer de fa uns anys ençà. Per bé, que he de dir que amb l'única persona que vaig parlar a Alacant, em va contestar en català. És un noi que ven els tiquets per anar i tornar a l'illa de Tabarca, illa, sense dubte, catalanoparlant i realment bonica. Una altra altra cosa és la qüestió de la toponímia. A l'igual que el nord i el centre del País Valencià, la toponímia continua ballant, en el sentit que l'administració local, i no sempre, es queda sola fent servir els topònims en català, que segurament són els originals. Així, el sector privat utilitza molt majoritàriament Elche, Alicante, Alcoy, Jijona, etc. Curiosament són els topònims amb forma catalana els que admeten la doble forma, els que admeten aquest ball de lletres, perquè els topònims de les zones castellanoparlants, així com els topònims de províncies monolingües en espanyol, però amb topònims amb una forma catalana tradicional mai tenen tantes atencions. Mai he vist Zaragoza/Saragossa a la ciutat en qüestió, ni tampoc he vist mai Teruel/Terol o Murcia/Múrcia en els respectius llocs. Per bé que tampoc ho pretenc, ni conec a cap catalanoparlant que ho hagi pretès mai. Ja fa temps que els almogàvers no hi són. Per bé que a Catalunya i a les Balears aquesta qüestió ja fa força temps que està resolta.

I Guardamar! Què puc dir d'aquesta mítica ciutat? Allò de Salses a Guardamar... doncs, bé, és una ciutat molt turística, amb un aiguabarreig de retolació bilingüe. On segons llegeixo per algun cantó, fa 15 anys hi havia un 40% de catalanoparlants i ara només n'hi ha un 20%, gairebé tot degut a l'arribada de gent de parla no catalana. Però a més, a Guardamar s'hi barreja la destrossa que s'ha fet al litoral, on agafa la seva màxima força a Torrevieja, ciutat castellanoparlant i podria dir que anglòfona.

Pujant amunt, he de dir que hem va agradar molt Xixona i Alcoi. Renoi! Allí sí que se sent parlar la llengua, grans i xiquets! Però es fa estrany veure la retolació de la majoria de comerços en castellà, i més en pobles d'aquesta mena, que seria com anar a Banyoles, Manresa o Tàrrega... Ja és veu quina és la política lingüística del govern valencià i de les autoritats locals. Continuar anorreant la llengua, menystenir-la, desunint-la, no utilitzant-la, però no saben que han topat amb gent com en Joan-Carles Martí, i molts altres que no defalleixen, ni defalliran.

8 comentaris:

  1. Gràcies, David, moltes gràcies. Benvingut siga qui a sa casa ve.

    ResponElimina
  2. Hola David. Jo sóc d'Elx, encara que visc a Castella per motius laborals. Sóc catalanoparlant de família i enamorat de la llengua, i alguna vegada m'ha passat una cosa ben curiosa al Principat i voldria saber si tens alguna idea de per què és: sempre m'adreço en català a la gent que hi trobo i gairebé sempre em contesten en català sense cap problema (una vegada a la Seu d'Urgell em va contestar un mexicà, cosa prou improbable al meu poble). De vegades, poques però, a la segona frase la gent em canvia al castellà i jo penso que és perquè no sono igual que ells. Jo miro de pujar una mica a l'estàndar, però sense forçar massa (marco les "d" intervocàliques, per exemple, cosa que no faig a casa), i potser soni semblant a un lleidatà. El cas és que de seguida em canvien al castellà gent que, uns moments abans, havia escoltat com parlaven entre ells en català. És ben frustrant.

    Salut,

    Antoni

    ResponElimina
  3. Antoni,

    No tinc resposta per tot, i no t'he sentit parlar, però sí que he sentit parlar a Joan-Carles. Aquesta actitud que em dius és estranya, perquè Joan-Carles passaria per algú de l'Ebre o fins i tot de Lleida, segons com. És estrany que la gent et canviï de llengua, i sí, és ben frustrant. Perquè malgrat que la majoria de gent a Elx se'm dirigia en castellà, després molts canviaven i es mantenien en català, i creu-me que per accent, no passo per valencià ni de lluny. És clar, que hi ha gent de tota mena arreu. Podríem estar discutint hores sobre com veiem el got, però crec que tots coincidirem a dir que, mig ple o mig buit, el got és lluny d'estar ple.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies per la resposta. Com t'he dit, no em passa sovint, i el que un espera és la situació de normalitat que em trobo la majoria de vegades. Salut i felicitacions pel bloc.

    Antoni

    ResponElimina
  5. Antoni i David:

    Comprenc el que Antoni diu. Visite Catalunya des de mitjans anys 70 quan era adolescent i això m'ha passat poc però m'ha passat alguna vegada. He estat molt per totes les comarques catalanes i no m'ha passat mai a la Catalunya Occidental i alguna vegada, molt poques a la Catalunya Oriental. Quan m'ha passat he segut enèrgic: "és que no veu vostè que sóc valencià i parle català". Una botiguera a Girona es va passar al català de seguida.

    Ara, David, això també m'ha passat a l'Horta de València. La primera vegada que hi vam anar un grup de joves d'Elx devia ser cap a 1975. Jo tinc un parlar molt del Camp d'Elx que és el del poble però amb més musiqueta. També estandarditze moderadament. Ara aquella volta parlàvem elxà pur i dur. La del bar de València ens va preguntar: "de quin poble de Catalunya sou?". Parlant amb la meua dona enguany a València un senyor que esperava l'autobús ens va dir "parleu un valencià molt dur com si fóreu catalans." Parlàvem com en casa de sa mare a la Baia (Camp d'Elx). La gent té reaccions estranyes fruit de la nostra situació sociolingüística.
    Envia'm un correu electrònic i quedem algun dia a fer-nos un cafenet per Elx.

    ResponElimina
  6. Joan Carles, a mi també m'ha passat això que dius a València (on hi he viscut durant els meus anys d'estudiant) i he parlat "com a casa" (a la tenda, al bar, al tren). Concretament al tren, "De quina part de Catalunya ets (eres)?" em va preguntar la dona al cap d'un parell de minuts. "Sóc d'Elx, senyora". "Però has viscut a Catalunya". "No, mai: parle com a casa". Em mirava estranyada.

    ResponElimina
  7. Com a alacantí, es una satisfacció llegir la teua carta. Afegir només que es cert que l'ajuntament de la ciutat basicament utilitza el castellà a les sues comunicacions i informacions. No obstant això, la presencia del valencià a la ciutat encara es molt present (els carrers estan retolats en valencià-castellà, el marq, senyals de trànsit, carril bici...) evidentment la situació no es bona però Alacant es una ciutat on més del 50% de la població ha vingut de fora i això si que es nota. Per la meua banda tant a la familia com al treball mantinc una comunicació en valencià de forma habitual i crec que no som pocs qui ho fem. Però aquest problema no es només d'alacant, en Barcelona (Amb psc,ciu,erc... tots estos anys) la cosa no va molt més millor (i he viscut allí). Gràcies i espere que quan vingues de nou la cosa haja millorat un poc.

    ResponElimina