“Per destruir-la [la llengua catalana a la Catalunya del Nord], caldria destruir el sol, la frescor de les nits, la qualitat de les aigües, l’home sencer.” Resposta de la Societat dels Amics de Perpinyà a l’enquesta de l’abat Grégoire sobre la importància d’anorrear els patuesos a França (1790-92)
Citat de BOIX, Emili i VILA i F. Xavier. Sociolingüística de la llengua catalana. Ariel lingüística. Barcelona. 1998
A l’any 2004, d’unes 331.140 persones que hi ha a la Catalunya del Nord, 20.688, o sigui, el 6.2% asseguren de tenir el català com a primera llengua. Estadístiques a part, qualsevol que hagi visitat la zona, pot fer una apreciació personal de quin és l’ús i coneixement de la llengua catalana en aquell indret.
Font: Generalitat de Catalunya
El proper que digui que el català mai morirà o que el seu ús està assegurat, que torni a llegir aquest escrit des de dalt de tot. Ah! I que faci un tomb per València, Alacant, Palma i àrea metropolitana de Barcelona, casualment els llocs amb més pes demogràfic dels Països Catalans. I de pas, un altre tomb per poder escoltar en quina llengua parlen els alumnes de secundària de les escoles de Catalunya.
