dimecres, 22 de juny de 2011

sobre el futur del català

“Per destruir-la [la llengua catalana a la Catalunya del Nord], caldria destruir el sol, la frescor de les nits, la qualitat de les aigües, l’home sencer.” Resposta de la Societat dels Amics de Perpinyà a l’enquesta de l’abat Grégoire sobre la importància d’anorrear els patuesos a França (1790-92)

Citat de BOIX, Emili i VILA i F. Xavier. Sociolingüística de la llengua catalana. Ariel lingüística. Barcelona. 1998

A l’any 2004, d’unes 331.140 persones que hi ha a la Catalunya del Nord, 20.688, o sigui, el 6.2% asseguren de tenir el català com a primera llengua. Estadístiques a part, qualsevol que hagi visitat la zona, pot fer una apreciació personal de quin és l’ús i coneixement de la llengua catalana en aquell indret.

Font: Generalitat de Catalunya

El proper que digui que el català mai morirà o que el seu ús està assegurat, que torni a llegir aquest escrit des de dalt de tot. Ah! I que faci un tomb per València, Alacant, Palma i àrea metropolitana de Barcelona, casualment els llocs amb més pes demogràfic dels Països Catalans. I de pas, un altre tomb per poder escoltar en quina llengua parlen els alumnes de secundària de les escoles de Catalunya.

1 comentari:

  1. No he estat mai d'acord amb la visió apocalíptica del català, perquè implica el suïcidi lingüístic. Si el català està tan malament, ¿per què el fas servir? ¿Per què val la pena aprendre'l? Em sembla que no t'adones que promous el fet del qual et lamentes.

    Conec força casos de gent de l'àrea de Barcelona que ha adoptat la llengua del país com la seva llengua quan a casa té una altra llengua. Aquesta apreciació és tan (poc) vàlida com la teva.

    Crec que s'han d'exposar les dades (que ja són prou dures) i no les apreciacions personals, i que s'ha de promoure una actitud realista enfocada a mantenir la llengua. Si el català s'ha d'extingir, que no sigui per mi ni per tu. La nostra llengua val la pena i gràcies a l'esforç de la comunitat sobreviu i tira endavant. Tenim la sort que la comunitat catalanoparlant escolta els especialistes de la llengua, en concret els de llengua catalana i els fa força cas.

    Una de les coses que ens admiren és la mentalitat oberta i cosmopolita. El camí de l'odi als altres i a nosaltres mateixos no ens ha dut mai enlloc. Crec que no som catalans en contra d'altres nacionalitats, som catalans per valors propis. I això demostra que no som uns soques.

    ResponElimina