diumenge, 3 de juliol del 2011

Des del rovellet de l'ou d'Elx

Sens dubte un llibre impressionant, l'he acabat ara mateix dins d'una tarda plujosa en un poblet de la meva Segarra estimada. L'impuls m'ha fet encendre l'ordinador i escriure aquestes ratlles. Unes ratlles que ja m'agradaria que fossin al nivell que escriu en Joan-Carles Martí! Buf! He somniat tantes vegades tenir un domini de la llengua com el que ell té! Em penso que no ho aconseguiré mai! Sempre hi ha aquell mot nou que mai havia sentit dir! aquest gir...

El llibre és un relat poètic meravellós sobre la llengua i la cultura catalana des d'Elx estant, per a Elx, per a seva rodalia, però per a la resta dels Països Catalans. Un llibre que només podia sortir d'una persona d'una cultura i un bagatge immens com és el seu autor, Joan-Carles Martí i Casanova. Un enamorat de la seva(nostra) llengua, com també un enamorat del seu rovellet, Elx. Perquè no hi ha rovell sense clara, o potser, no hi ha clara sense rovell, però en tot cas, tot pertany a una sola entitat que se sustenta per si sola. He de dir que ha estat un goig de llegir aquest llibre, que he après molt, que he gaudit amb la riquesa del seu vocabulari escrit per un ver cathalà que parla e escriu del bell catalanesch del món. Que és immens llegir i rellegir com en Joan-Carles Martí acarona els mots i com els fa bellugar a dojo en un llibre que es fa curt. Un llibre ple d'idees i reflexions genials d'una persona que ho ha donat tot pel català i que ens fa veure la nostra llengua i la seva situació d'una altra manera. Que ens diu que sí, que la situació és la que és, però que val pena de lluitar i de tirar endavant. I sí, cauré en el típic tòpic de dir que si hagués estat escrit en anglès seria un best-seller.

Podeu visitar el seu blog: http://extremsud.blogspot.com/ des d'on, si ho voleu, podreu comprar-li el llibre.

Gràcies pel llibre!

2 comentaris:

  1. Em va bé que ens el recordis, espero poder-lo llegir en breu :)

    La (meva, també) Segarra em sembla un dels millors llocs per reflexionar sobre la cosa nostra.

    ResponElimina
  2. Xè mestre David gràcies. M'has emocionat. M'has emocionat molt. Sóc un home de frontera extrema i els homes de frontera extrema sempre tenim la pell molt i molt sensible. I es tracta d'això, que el català no comence tan sols amb un símbol de la cultura catalana com és el Misteri d'Elx sinó que comence pels catalanoparlants que mantenim el pal del vaixell ben alt en la segona dena del segle XXI: aquí a Elx i també a Guardamar i tota la rodalia.

    ResponElimina