Un cop més, us passo un altre article divulgatiu meu sobre qüestions de lingüística. És bo saber, ni que sigui per sobre i de forma molt planera, com funcionen les llengües del món, perquè a vegades l'arbre no ens deixa veure el bosc.
L'article s'ha publicat a l'edició digital del diari Ara.
Hi ha algunes llengües parlades a llocs molt diversos del món, com ara als Balcans, a tot Amèrica o també el japonès clàssic o llengües del tronc tibeto-birmà que requereixen d’una marca d’evidència. I què és una marca d’evidència? Doncs mireu, en català, per exemple, utilitzem una “s” per fer el plural, per tant, aquesta lletra és la marca de plural. I així és obligatori fer-ho per concordança. Així doncs, hi ha una sèrie de llengües que perquè sonin bé cal posar-hi una lletra o una partícula que faci esment de l’evidència de l’acció. Deixeu-me que m’expliqui encara una mica millor. A la majoria d’aquestes llengües només cal explicitar si el que s’està explicant, per exemple, s’ha vist o no s’ha vist. Així doncs, si jo vull dir: “s’ha cremat la carn”, a la majoria d’aquestes llengües, perquè la frase estigués ben construïda i sonés bé, caldria afegir-hi alguna mena de partícula o marca que indiqués si sé que la carn s’ha cremat perquè ho he vist, o no ho he vist directament però he sentit l’olor de cremat des de lluny. D’aquí ve el nom de marca d’evidència.
La cosa es fa més interessant en una sèrie de llengües de les famílies arawak i tukano parlades a la conca del riu Vaupés, entre Colòmbia i Brasil. Suposeu que en una d’aquestes llengües volem dir “el gos es va menjar el peix”; ens caldrà especificar de forma obligatòria el següent:
(a) Visual: s’utilitza si hem vist amb els nostres ulls que el gos s’ha menjat el peix;
(b) No visual: s’utilitza si hem sentit el gos menjar-se el peix, però no ho hem vist;
(c) Aparent: s’utilitza si trobem les espines del peix escampades per terra al voltant del gos, que es veu amb cara d’anar tip;
(d) Informat: Algú m’ha dit que el gos s’ha menjat el peix;
(e) Assumit: el peix era cru i les persones no ens mengem un peix cru sencer; el gos era a prop i per tant, ha d’haver estat ell.
Ignoro si s’han fet intents de traduir la Bíblia en una llengua arawak o tukano, però és clar, com es pot solucionar una qüestió com és la gènesi en afirmacions com: “Al principi, Déu va crear el cel i la terra”? Com ho sap el que ho escriu? Que potser ho va veure? (si ho va veure és que ja hi era abans que Déu!?) No ho va veure però ho va sentir? Li ho van dir, va fer-ne una assumpció?
Us imagineu que el català tingués l’obligatorietat d’utilitzar marques d’evidència? Potser costaria més de mentir en un judici, o com s’ho farien els polítics quan fan promeses a les campanyes electorals? Així doncs, com ens podria justificar un portaveu de la Generalitat que fa més d’un any que hi ha una llei que obliga a etiquetar els productes en català i que aquesta llei no es fa complir de forma deliberada? I anant una mica més enllà, sobre la discussió de l’estat de salut del català, què diríem quan ens preguntessin si el català s’està morint o no? S’està morint o no perquè ho veiem, potser perquè ens ho han dit? Perquè ens ho sembla? O potser perquè segons diuen les enquestes el parlen uns 9 milions de persones, i les llengües amb tants milions de persones no es moren?
Article inspirat en el llibre de Dixon, R.M.W. “The rise and fall of languages”. Cambridge University Press, Regne Unit, 1997. (Pàg. 119-120).
(a) Visual: s’utilitza si hem vist amb els nostres ulls que el gos s’ha menjat el peix;
(b) No visual: s’utilitza si hem sentit el gos menjar-se el peix, però no ho hem vist;
(c) Aparent: s’utilitza si trobem les espines del peix escampades per terra al voltant del gos, que es veu amb cara d’anar tip;
(d) Informat: Algú m’ha dit que el gos s’ha menjat el peix;
(e) Assumit: el peix era cru i les persones no ens mengem un peix cru sencer; el gos era a prop i per tant, ha d’haver estat ell.
Ignoro si s’han fet intents de traduir la Bíblia en una llengua arawak o tukano, però és clar, com es pot solucionar una qüestió com és la gènesi en afirmacions com: “Al principi, Déu va crear el cel i la terra”? Com ho sap el que ho escriu? Que potser ho va veure? (si ho va veure és que ja hi era abans que Déu!?) No ho va veure però ho va sentir? Li ho van dir, va fer-ne una assumpció?
Us imagineu que el català tingués l’obligatorietat d’utilitzar marques d’evidència? Potser costaria més de mentir en un judici, o com s’ho farien els polítics quan fan promeses a les campanyes electorals? Així doncs, com ens podria justificar un portaveu de la Generalitat que fa més d’un any que hi ha una llei que obliga a etiquetar els productes en català i que aquesta llei no es fa complir de forma deliberada? I anant una mica més enllà, sobre la discussió de l’estat de salut del català, què diríem quan ens preguntessin si el català s’està morint o no? S’està morint o no perquè ho veiem, potser perquè ens ho han dit? Perquè ens ho sembla? O potser perquè segons diuen les enquestes el parlen uns 9 milions de persones, i les llengües amb tants milions de persones no es moren?
Article inspirat en el llibre de Dixon, R.M.W. “The rise and fall of languages”. Cambridge University Press, Regne Unit, 1997. (Pàg. 119-120).
