dilluns, 28 de setembre del 2015

Quatre veritats sobre el català i el programa 300 de TV3



Com a lingüista voldria fer uns quants comentaris sobre l'excel·lent programa que esmento al títol i que es va emetre el 31 d'agost de 2015. A veure si puc ampliar una mica la informació que s'hi va donar. He mirat el programa a través del pràctic servei de vídeos a la carta de TV3 on, abans de començar, m'han passat un amable anunci en llengua no catalana. 

Primer fer esment que el programa només parla del català a Catalunya, com si fóssim una comunitat isolada. 

Cap al final del programa (el minut 54, aproximadament), hi apareix la catedràtica Anna Cabré que fa una sèrie de comentaris que em criden l'atenció. Ella afirma que gràcies a la immigració ara hi ha més gent que parla el català. Penso que és convenient fer quatre números sobre la qüestió. Ja aviso que són uns números molt aproximats però que donen una bona idea de la dimensió de tot plegat.
Els parlants de català en números absoluts han crescut, sens dubte, però els de castellà encara han crescut molt més. La catedràtica Cabré afirma que si no hagués vingut la immigració, ara potser seríem a tot estirar uns 3 milions d'habitants a Catalunya. Que això sí, potser tots parlaríem català. Un cop més oblidem la resta dels Països Catalans, però analitzem aquests números parlant només de Catalunya. 

Segons el lingüista i catedràtic Xavier Vila al seu blog http://slcat.blogspot.com.es/2013/01/un-apunt-sobre-la-demolinguistica-del.html, l'any 1930 a Catalunya tenien el català com a llengua L1 o llengua inicial -llengua materna- 2.785.000 persones de 2.791.292 habitants que hi havia a Catalunya, segons diu la Viquipèdia. Això fa que en teoria a Catalunya només hi havia 6.292 persones que no tenien el català com a llengua inicial, però que no vol dir que no el sabessin parlar o que com a mínim l'entenguessin. Això era un 0,23% de la població, és a dir, un 99,77% de la població tenia el català com a primera llengua. Seguint el blog, veiem que l'any 2011, 2.842.900 persones tenien el català com a llengua inicial, només 57.900 persones més que l'any 1930. La diferència és que l'any 2011 la població total de Catalunya és d'aproximadament 7.500.000, això fa que el català sigui la primera llengua per a només un 37,90% de la població. Per aquells que estigueu ben asseguts i tingueu ganes d'emocions fortes, aneu a l'enllaç i mireu les dades generals de tots els Països Catalans, m'estalvio de comentar les xifres. 

Seguint el blog més avall, en Xavier Vila ens mostra dades de la gent que diu que sap parlar el català. Als anys 30 són les mateixes persones que ja he dit, 2.785.000 persones o un 99,77% de la població i l'any 2011, 5.900.000 persones o un 78,60% de la població. Per tant, en números absoluts hem augmentat els parlants, malgrat que la majoria ja no tenen el català com a llengua inicial, quan als anys 30 el tenia tothom. En números relatius hem baixat, i aquesta última dada és la important, penso. Però anant més enllà, el que realment compta per a mesurar la salut d'una llengua és l'ús i no el coneixement. Podem conèixer moltes llengües però podem no utilitzar-ne cap. És allò que les llengües es perden perquè aquells que les saben no les fan servir. No tinc dades de quin era l'ús del català entre la població catalanoparlant als anys 30, però és molt probable i lògic que una població que era pràcticament monolingüe a aquella època i que a més el 99,77% la tenia com a primera llengua, doncs l'ús de la llengua fos del 99,77% com a mínim. En tot cas ens mouríem amb xifres del 90% en amunt, hi posaria la mà al foc. Si agafem l'última enquesta dels Usos Lingüístics feta l'any 2013 per la Generalitat de Catalunya, deixa l'ús habitual del català a Catalunya en un trist 36,2%. Això vol dir que, aproximadament, de cada 10 persones que passegen pels carrers de Catalunya, només 3,6 fan servir el català de forma més o menys habitual, la resta fan servir una altra llengua que majoritàriament ja sabem quina és. I tot això en l'àmbit oral. En l'àmbit escrit i en el món de l'empresa aquests números baixen molt més. Per tant, dels anys 30 cap aquí, la gent que té el català com a llengua inicial s'ha mantingut pràcticament estancada i l'ús ha baixat de forma dràstica. Podem dir que la gent que utilitza de forma habitual el català és la mateixa que el té com a llengua inicial tant ara com en els anys 30. Amb la diferència que als anys 30 érem els que érem i ara som els que érem més uns quants més, molts més. L'únic «miracle» que hem aconseguit és que bona part de la immigració entengui i la majoria pugui parlar -sense analitzar la qualitat- el català, però no hem aconseguit que l'utilitzin de forma habitual. De fet no hem aconseguit ni que alguns catalans que el tenen com a llengua inicial l'utilitzin de forma habitual, tampoc. És més, el que sí ha augmentat espectacularment i gràcies a la immigració és el número de parlants de llengua castellana. Quant a la presència del castellà en l'ús social i habitual de Catalunya, la immigració ha tingut un paper important i decisiu junt amb la situació política -cal no oblidar-ho. Si tornem als anys 30, podem dir que en 85 anys el castellà ha passat de ser una llengua incipient a Catalunya a ser la llengua d'ús majoritari, la llengua que tothom sap parlar i escriure sense excepcions a destacar. Aquest fet penso que es dóna per un parell de factors: l'un són quaranta anys de dictadura on l'espanyol era obligatori i era l'única llengua que es podia aprendre a l'escola, tot i que cal tenir en compte que ja era obligatori des del 1714. El català va resistir anteriorment i ha resistit el franquisme de forma majoritària a Catalunya entre aquells que l'han tingut com a llengua inicial. 

El segon factor és que probablement si no fos per la immigració, avui sentir parlar en espanyol al carrer seria un fet anecdòtic de certes zones, potser de Barcelona o de certs àmbits com la justícia o l'administració i ben just. Com ho era als anys 30 i com ho ha estat aquests darrers tres-cents anys. I estic mirant de fer una constatació no un judici. 

No fa pas gaire, quan arribava una persona castellanoparlant en un poble la gent deia: «mira, ha arribat un castellà». És a la memòria de molta gent encara i a mi m'ho han explicat gent que ho ha viscut. Ara en algunes zones és més aviat el revés: «mira, el catalán». 

En tot cas, no entenc aquest «optimisme» del programa 300 sobre la llengua. Què ens volen vendre? De quin miracle parlen? ? Segur que el català està millor ara que abans? Segur que mai no s'havia sabut tant català com ara? Quan començarem a parlar clar sobre la llengua? Quin és l'estat real del català? Quin és el futur d’una llengua que a Catalunya només l’utilitzen 3,6 de cada 10 persones? Sí, hi ha hagut molta immigració castellanoparlant que ha après el català, però sense posar tothom al mateix sac, segur que la immigració no ha tingut res a veure en la davallada del coneixement i ús del català?

La responsabilitat del català recau sobre els que el saben parlar i no sobre els que no el saben parlar, i és responsabilitat nostre encomanar-la als nouvinguts i els no tan nouvinguts, i això majoritàriament, no s’està fent. 

Tenim una feina ingent si volem salvar la llengua i estem massa emboirats de discursos políticament correctes.

Es pot veure el programa sencer a:

Aclariments lingüístics sobre el programa 300 de TV3


Com a lingüista voldria fer uns quants comentaris sobre l'excel·lent programa que esmento al títol i que es va emetre el 31 d'agost de 2015.


Al començament del programa es parla de la llengua irlandesa i el catedràtic Liam Kennedy afirma que el gaèlic o irlandès és una de les llengües més antigues d'Europa, ja que cap a l'any 300 a. de C. ja es parlava. Bé, no en tinc cap dubte que l'irlandès ja es parlava en aquell temps, com també s'hi parlava el català, sí, sí, ho llegiu bé. En aquest cas el nom no fa la cosa, i ara fa 2000 anys el català rebia el nom de llatí, llengua que no ha parat de canviar -igual que ho fan totes- però que en aquest cas a més, li hem anat canviant el nom: llatí, llatí vulgar, romanç, llemosí, català, valencià, LAPAO, entre alguns dels noms que ha rebut amb més o menys fortuna. Però certament, el català com l'irlandès, no va aparèixer com un bolet després d'un bon dia de pluja, sinó que és el producte d'una evolució. També cal dir que, com el català, l'irlandès de l'any 300 a. de C. s'assembla entre poc i gens a l'irlandès que encara es parla avui en dia. És més, l'irlandès i el català provenen d'una mateixa llengua, l'indoeuropeu, pel que encara confirma més que fa el mateix temps que aquestes dues llengües es parlen. Una altra cosa és sobre l'antiguitat que fa que es parlen aquestes dues llengües a Europa, on aquí podríem dir que el basc guanya partida. Sembla ser que és la llengua que parlaven els primers europeus moderns arribats a través de l'Orient Mitjà en una migració provinent de l'Àfrica ara fa uns 40 mil anys. Com en el cas del català i de l'irlandès, el basc de fa 40 mil anys i el d'ara tenen poc a veure. Si poguéssim llegir un text de l'època, la intercomprensió en tots els casos seria pràcticament impossible.

Per acabar, esmentar l'ús de fórmules feixugues i desnaturalitzants de la llengua durant tot el programa, el típic i innecessari: «les nenes i els nens». 

Es pot veure el programa sencer a: