Recordo els capvespres esguardant el riu Araguaia.
El bell reflectir de la lluna a l'aigua, esberlat pel xipolleig
d'una canoa d'indis karajàs...
la solitud de l'exili.
Petit poema escrit quan era al Brasil... bo i assegut en un banc... esguardant el riu Araguaia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada