Com a lingüista voldria fer uns quants comentaris sobre
l'excel·lent programa que esmento al títol i que es va emetre el 31
d'agost de 2015. A veure si puc ampliar una mica la informació que s'hi va
donar. He mirat el programa a través del pràctic servei de vídeos a la carta de
TV3 on, abans de començar, m'han passat un amable anunci en llengua no
catalana.
Primer fer esment que el programa només parla del català a
Catalunya, com si fóssim una comunitat isolada.
Cap al final del programa (el minut 54, aproximadament), hi
apareix la catedràtica Anna Cabré que fa una sèrie de comentaris que em criden
l'atenció. Ella afirma que gràcies a la immigració ara hi ha més gent que parla
el català. Penso que és convenient fer quatre números sobre la qüestió. Ja
aviso que són uns números molt aproximats però que donen una bona idea de la
dimensió de tot plegat.
Els parlants de català en números absoluts han crescut, sens
dubte, però els de castellà encara han crescut molt més. La catedràtica Cabré
afirma que si no hagués vingut la immigració, ara potser seríem a tot estirar
uns 3 milions d'habitants a Catalunya. Que això sí, potser tots parlaríem
català. Un cop més oblidem la resta dels Països Catalans, però analitzem
aquests números parlant només de Catalunya.
Segons el lingüista i catedràtic Xavier Vila al seu blog http://slcat.blogspot.com.es/2013/01/un-apunt-sobre-la-demolinguistica-del.html,
l'any 1930 a Catalunya tenien el català com a llengua L1 o llengua inicial
-llengua materna- 2.785.000 persones de 2.791.292 habitants que hi havia a
Catalunya, segons diu la Viquipèdia. Això fa que en teoria a Catalunya només hi
havia 6.292 persones que no tenien el català com a llengua inicial, però que no
vol dir que no el sabessin parlar o que com a mínim l'entenguessin. Això era un
0,23% de la població, és a dir, un 99,77% de la població tenia el català com a
primera llengua. Seguint el blog, veiem que l'any 2011, 2.842.900 persones
tenien el català com a llengua inicial, només 57.900 persones més que l'any
1930. La diferència és que l'any 2011 la població total de Catalunya és
d'aproximadament 7.500.000, això fa que el català sigui la primera llengua per
a només un 37,90% de la població. Per aquells que estigueu ben asseguts i
tingueu ganes d'emocions fortes, aneu a l'enllaç i mireu les dades generals de
tots els Països Catalans, m'estalvio de comentar les xifres.
Seguint el blog més avall, en Xavier Vila ens mostra dades
de la gent que diu que sap parlar el català. Als anys 30 són les mateixes
persones que ja he dit, 2.785.000 persones o un 99,77% de la població i l'any
2011, 5.900.000 persones o un 78,60% de la població. Per tant, en números
absoluts hem augmentat els parlants, malgrat que la majoria ja no tenen el
català com a llengua inicial, quan als anys 30 el tenia tothom. En números
relatius hem baixat, i aquesta última dada és la important, penso. Però anant
més enllà, el que realment compta per a mesurar la salut d'una llengua és l'ús
i no el coneixement. Podem conèixer moltes llengües però podem no utilitzar-ne
cap. És allò que les llengües es perden perquè aquells que les saben no les fan
servir. No tinc dades de quin era l'ús del català entre la població
catalanoparlant als anys 30, però és molt probable i lògic que una població que
era pràcticament monolingüe a aquella època i que a més el 99,77% la tenia com
a primera llengua, doncs l'ús de la llengua fos del 99,77% com a mínim. En tot
cas ens mouríem amb xifres del 90% en amunt, hi posaria la mà al foc. Si agafem
l'última enquesta dels Usos Lingüístics feta l'any 2013 per la Generalitat de
Catalunya, deixa l'ús habitual del català a Catalunya en un trist 36,2%. Això
vol dir que, aproximadament, de cada 10 persones que passegen pels carrers de
Catalunya, només 3,6 fan servir el català de forma més o menys habitual, la
resta fan servir una altra llengua que majoritàriament ja sabem quina és. I tot
això en l'àmbit oral. En l'àmbit escrit i en el món de l'empresa aquests números
baixen molt més. Per tant, dels anys 30 cap aquí, la gent que té el català com
a llengua inicial s'ha mantingut pràcticament estancada i l'ús ha baixat de
forma dràstica. Podem dir que la gent que utilitza de forma habitual el català
és la mateixa que el té com a llengua inicial tant ara com en els anys 30. Amb
la diferència que als anys 30 érem els que érem i ara som els que érem més uns
quants més, molts més. L'únic «miracle» que hem aconseguit és que bona part de
la immigració entengui i la majoria pugui parlar -sense analitzar la qualitat-
el català, però no hem aconseguit que l'utilitzin de forma habitual. De fet no
hem aconseguit ni que alguns catalans que el tenen com a llengua inicial
l'utilitzin de forma habitual, tampoc. És més, el que sí ha augmentat
espectacularment i gràcies a la immigració és el número de parlants de llengua
castellana. Quant a la presència del castellà en l'ús social i habitual de
Catalunya, la immigració ha tingut un paper important i decisiu junt amb la
situació política -cal no oblidar-ho. Si tornem als anys 30, podem dir que en
85 anys el castellà ha passat de ser una llengua incipient a Catalunya a ser la
llengua d'ús majoritari, la llengua que tothom sap parlar i escriure sense
excepcions a destacar. Aquest fet penso que es dóna per un parell de factors:
l'un són quaranta anys de dictadura on l'espanyol era obligatori i era l'única
llengua que es podia aprendre a l'escola, tot i que cal tenir en compte que ja
era obligatori des del 1714. El català va resistir anteriorment i ha resistit
el franquisme de forma majoritària a Catalunya entre aquells que l'han tingut
com a llengua inicial.
El segon factor és que probablement si no fos per la
immigració, avui sentir parlar en espanyol al carrer seria un fet anecdòtic de
certes zones, potser de Barcelona o de certs àmbits com la justícia o
l'administració i ben just. Com ho era als anys 30 i com ho ha estat aquests
darrers tres-cents anys. I estic mirant de fer una constatació no un judici.
No fa pas gaire, quan arribava una persona castellanoparlant
en un poble la gent deia: «mira, ha arribat un castellà». És a la memòria de
molta gent encara i a mi m'ho han explicat gent que ho ha viscut. Ara en
algunes zones és més aviat el revés: «mira, el catalán».
En tot cas, no entenc aquest «optimisme» del programa 300
sobre la llengua. Què ens volen vendre? De quin miracle parlen? ? Segur que el
català està millor ara que abans? Segur que mai no s'havia sabut tant català
com ara? Quan començarem a parlar clar sobre la llengua? Quin és l'estat real
del català? Quin és el futur d’una llengua que a Catalunya només l’utilitzen
3,6 de cada 10 persones? Sí, hi ha hagut molta immigració castellanoparlant que
ha après el català, però sense posar tothom al mateix sac, segur que la
immigració no ha tingut res a veure en la davallada del coneixement i ús del
català?
La responsabilitat del català recau sobre els que el saben
parlar i no sobre els que no el saben parlar, i és responsabilitat nostre
encomanar-la als nouvinguts i els no tan nouvinguts, i això majoritàriament, no
s’està fent.
Tenim una feina ingent si volem salvar la llengua i estem
massa emboirats de discursos políticament correctes.
Es pot veure el programa sencer a:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada