L’ús del català augmenta malgrat que el castellà continua sent el més parlat

Tot i que la llengua més utilitzada a Andorra és el castellà, l’ús del català ha augmentat, segons es desprèn de la quarta onada de l’enquesta Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra. Situació actual i evolució (1995-2009), feta pel Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans i publicada pel Servei de Política Lingüística. Els resultats de l’enquesta (realitzada el 2009 a una mostra de 821 persones) plasma que si bé el 2004 la llengua més utilitzada era el castellà (43%), seguida del català (40,5%), el 2009 es va capgirar la situació: el percentatge de temps que es fa servir el català va quedar en el 42% (+1,5%) mentre que el cas del castellà va ser del 41,5% (-1,5%). Malgrat aquestes dades, l’estudi assenyala que agrupant els àmbits que impliquen una freqüència d’ús més alta (a casa, amb els amics i a la feina) la llengua més utilitzada és el castellà, que es manté estable igual que el català.

continua al diari Bon Dia

un dels idiomes més parlats a Catalunya és el castellà traduït

"Avui en dia ja es pot constatar que un dels idiomes més parlats a Catalunya és el castellà traduït. És a dir, un registre lingüístic pobríssim, que no inclou cap construcció sintàctica o gramatical pròpia, i que bàsicament consisteix a dir "camió" en lloc de " camión ", i llestos."

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL
Diari Ara 16/07/2011
Extret de Català Sempre

Poso aquesta cita perquè hi estic força d'acord. Hi ha molta gent que es pensa que parla el català, però l'únic que fan és utilitzar paraules catalanes o que sonen a catalanes amb estructures que no són pròpies del català. D'aquesta gent, n'hi ha molts que tenen el català com a primera llengua adquirida. És un fenomen que es dóna molt a Barcelona i rodalia.

Des del rovellet de l'ou d'Elx

Sens dubte un llibre impressionant, l'he acabat ara mateix dins d'una tarda plujosa en un poblet de la meva Segarra estimada. L'impuls m'ha fet encendre l'ordinador i escriure aquestes ratlles. Unes ratlles que ja m'agradaria que fossin al nivell que escriu en Joan-Carles Martí! Buf! He somniat tantes vegades tenir un domini de la llengua com el que ell té! Em penso que no ho aconseguiré mai! Sempre hi ha aquell mot nou que mai havia sentit dir! aquest gir...

El llibre és un relat poètic meravellós sobre la llengua i la cultura catalana des d'Elx estant, per a Elx, per a seva rodalia, però per a la resta dels Països Catalans. Un llibre que només podia sortir d'una persona d'una cultura i un bagatge immens com és el seu autor, Joan-Carles Martí i Casanova. Un enamorat de la seva(nostra) llengua, com també un enamorat del seu rovellet, Elx. Perquè no hi ha rovell sense clara, o potser, no hi ha clara sense rovell, però en tot cas, tot pertany a una sola entitat que se sustenta per si sola. He de dir que ha estat un goig de llegir aquest llibre, que he après molt, que he gaudit amb la riquesa del seu vocabulari escrit per un ver cathalà que parla e escriu del bell catalanesch del món. Que és immens llegir i rellegir com en Joan-Carles Martí acarona els mots i com els fa bellugar a dojo en un llibre que es fa curt. Un llibre ple d'idees i reflexions genials d'una persona que ho ha donat tot pel català i que ens fa veure la nostra llengua i la seva situació d'una altra manera. Que ens diu que sí, que la situació és la que és, però que val pena de lluitar i de tirar endavant. I sí, cauré en el típic tòpic de dir que si hagués estat escrit en anglès seria un best-seller.

Podeu visitar el seu blog: http://extremsud.blogspot.com/ des d'on, si ho voleu, podreu comprar-li el llibre.

Gràcies pel llibre!

sobre el futur del català

“Per destruir-la [la llengua catalana a la Catalunya del Nord], caldria destruir el sol, la frescor de les nits, la qualitat de les aigües, l’home sencer.” Resposta de la Societat dels Amics de Perpinyà a l’enquesta de l’abat Grégoire sobre la importància d’anorrear els patuesos a França (1790-92)

Citat de BOIX, Emili i VILA i F. Xavier. Sociolingüística de la llengua catalana. Ariel lingüística. Barcelona. 1998

A l’any 2004, d’unes 331.140 persones que hi ha a la Catalunya del Nord, 20.688, o sigui, el 6.2% asseguren de tenir el català com a primera llengua. Estadístiques a part, qualsevol que hagi visitat la zona, pot fer una apreciació personal de quin és l’ús i coneixement de la llengua catalana en aquell indret.

Font: Generalitat de Catalunya

El proper que digui que el català mai morirà o que el seu ús està assegurat, que torni a llegir aquest escrit des de dalt de tot. Ah! I que faci un tomb per València, Alacant, Palma i àrea metropolitana de Barcelona, casualment els llocs amb més pes demogràfic dels Països Catalans. I de pas, un altre tomb per poder escoltar en quina llengua parlen els alumnes de secundària de les escoles de Catalunya.

Poopol Wuuj

Poopol Wuuj

Política lingüística a la UB

Fins a quin punt és clara i efectiva la política de presentació i/o ensenyament del català amb els estudian...

El futur dels massai

Recordo que vam ser molt ben acollits pels massai, els quals ens van cantar algunes cançons i ens van ensenyar, tot orgullosos, l'escola que els havien construït. Els vaig preguntar que en quina llengua els ensenyaven a l'escola, i ells ens van dir que en suahili i en anglès. Llavors jo els vaig dir: "i en massai, no?" i ells em van dir que el massai és la llengua dels massai i que s'aprèn amb els massai i a casa. I jo que hi vaig tornar: "i no teniu por que es perdi, si els vostres infants aprenen anglès i suahili a l'escola?" i ells que em diuen: "no, el massai no es perdrà mai!". D'aquesta última afirmació només en puc deduir una cosa, objectivament i lingüísticament parlant, i és que corre la llegenda que com que en la llengua dels massai no hi ha una forma específica pel futur, aquesta gent no tenen concepció del futur. És evident que això és fals i no deixa de ser un dels tants prejudicis i preconceptes lingüístics que ens envolten perquè, tot i que la conversa va ser en anglès, no tinc cap dubte que el massai que m'ho va explicar traduïa les seves paraules dels seus pensaments que eren en V.O. massai.