Vull exposar, aquí el que em comentava no fa gaire un amic i gran lingüista, en Toni Padrós, sobre el gènere gramatical i l'indoeuropeu. És un intercanvi de correus i us els poso tal com raja:
«Volia comentar-te una cosa sobre el tema del gènere i
referent a l'anomenat llenguatge inclusiu, ja que em preguntares sobre el tema.
En els cursos d'estiu de Leiden, en el curs sobre l'indoeuropeu, donà una
classe Alwin Kloekhorst i ens parlà sobre la hipòtesi indo-anatòlia. Esta
hipòtesi diu que la branca anatòlia i l'indoeuropea són germanes, i no
l'anatòlia filla de la indoeuropea. Jo preguntí quina era la diferència, ja que
el fet empíric és en qualsevol cas que l'anatoli se separà de l'indoeuropeu. La
resposta ja la tenia preparada el professor en l'exposició: en realitat, la
denominació com a branca germana en lloc de filla vol posar
l'èmfasi en el fet que l'indoeuropeu té una època molt llarga d'evolució separada de
l'anatoli, potser d'un mil·lenni, i hi ha una sèrie d'innovacions en totes les
branques de l'indoeuropeu que no té l'anatoli. Una de les innovacions que es
postulen és que l'anatoli té un gènere comú i un altre neutre, a diferència de
l'indoeuropeu, que té masculí, femení i neutre. Jo li preguntí si estos dos
gèneres podrien considerar-se animat i inanimat, i em contestà que, tot i que
la correspondència no és exacta i existeix un cert nivell d'arbitrarietat, sí
que sembla que estos dos gèneres puguen derivar de dos gèneres animat i
inanimat. Segons esta hipòtesi, una innovació de l'indoeuropeu va ser que
desenvolupà el gènere femení a partir de l’inanimat o neutre. Si esta hipòtesi és certa,
ací tenim l'origen del nostre masculí genèric: el femení es desenvoluparia per
a designar femelles, mentre que el masculí continuaria designant la resta
d'éssers vius, inclosos plurals de sexe mixt, i per això és genèric.»
«El fet comprovat és que l'indoeuropeu tenia tres gèneres i
l'anatoli dos; els de l'indoeuropeu s'han anomenat masculí, femení i neutre,
i els de l'anatoli els anomenen comú i neutre. La qüestió és que
no ho recorde amb seguretat, però crec que Kloekhorst em respongué a la meua
pregunta dient que el gènere neutre només designava objectes, i el comú éssers
vius i algun objecte. Com està clar que indoeuropeu i anatoli estan
emparentats, un dels dos ha patit un canvi. Digué Kloekhorst que les llengües
poden perdre un gènere, però normalment es perd per atrició fonètica, almenys
en este cas, ja que el gènere es marca amb sufixos, i l'anatoli no mostra cap
atrició fonètica de sufixos, a més, sempre en queden restes (p. ex. en anglés he,
she, it), i no hi ha cap resta de tres gèneres en anatoli. Per tant, la
conclusió de Kloekhorst és que l'indoeuropeu va desenvolupar el gènere femení a
partir del neutre, i, evidentment, a partir d'eixe moment ja podem anomenar masculí
l'antic gènere comú indoeuropeu, i així quedarien formats els tres gèneres
indoeuropeus: masculí, femení i neutre. El tema del gènere és un dels fets en
què es basa la hipòtesi indo-anatòlia, però n'hi ha més.»
