dijous, 18 de febrer de 2010

a l'aeroport

Fa un parell de dies vaig haver d'anar a l'aeroport de Barcelona, bé, l'aeroport del Prat, diguem-ho clar. Mentre m'esperava, una noia em va demanar per l'hora en castellà. Jo li vaig dir l'hora en català. La conversa es va acabar, mentre ella també esperava al meu costat. Al cap d'uns minuts, es torna a girar cap a mi i em diu: "perdona... gràcies per parlar-me en català. Jo també el parlo, però és que..." i no va acabar la frase. Jo li vaig dir amb un somriure que les llengües no són per amagar. No sabria dir si aquella noia era nativa americana o d'algun país com el Nepal o rodalia però tant és, la veritat és que és la primera vegada que em trobo amb una reacció com aquesta. Una raó més per continuar parlant en català a tothom.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada